Ja hi ha sentència sobre l'acció social de responsabilitat contra Laporta i la seva junta i el resultat encen encara més el debat sobre la credibilitat d'aquesta junta.
I ara que, dimiteixen o no i si no ho fan, a que “punyetes”
(per no utilitzar un terme més explícit) esperen. La sentencia del jutge de
primera instancia de Barcelona sobre l’acció social de responsabilitat contra
Joan Laporta i Estruch i la seva junta constata una pràctica dels mandataris
del Barça des de finals de l’any 2010 de mentir constantment, constantment!
“No us fallaré” afirmava Sandro Rosell quan inicia el seu
periple com a president però pareix que no han fet altra cosa des de llavors,
des de que els socis amb el seu vot lis atorgaren l’honor però també (i més
important) la responsabilitat de gestionar el millor club del mon per al seu
bon desenvolupament econòmic, social i esportiu. No passaren ni tres mesos fins
que aquesta junta començà a fer de les seves, comença a reobrir una ferida que
pareixia haver-se tancat anys enrere; les lluites internes dintre del Futbol
Club Barcelona entre els diferents sectors del barcelonisme. És feia més que
evident i amb el pas dels mesos augmentà aquesta evidència que l’objectiu
principal de la junta era acabar amb l’herència rebuda de la junta anterior i
retornar al barça polítiques pròpies del època Nuñez. L’acció social de
responsabilitat fou l’eix, l’atac frontal que intentaria tombar la credibilitat
de Laporta i els seus i obriria la porta a fer les reformes necessàries que
necessitava el club; una espècie de “Shock” (com menciona Naomi Klein) en forma
de bomba informativa falsa o com a mínim esbiaixada fent creure una ruïna econòmica
del club permetent la introducció de mesures econòmiques com ara la venda de la
samarreta passant Unicef al darrera i introduint Qatar Funtation primer i Qatar
Airways després, la venda de la façana de l’estadi a Qatar Airways, la
publicitat de Beko, Intel... El curiós de tot això és que en certs moments també
ha semblat que aquesta rancúnia contra tot allò relacionat amb Laporta i la
seva etapa afectés també al aspecte esportiu; Guardiola o Abidal semblen decisions
on allò pesava massa, la utilització de Guillermo Amor com a cap de turc de la
política de fitxatges dels joves és l’última mostra en l’aspecte esportiu d’aquesta cultura que s’ha instaurat al Camp
Nou; em passat i no ens ha de fer por afirmar-ho de ser el millor equip del mon
en gairebé tots els aspectes a que allò que ens ha fet grans, allò que ens ha
identificat hagi estat posat en dubte per organismes nacionals i internacionals
instigat per la manipulació d’allò que anomenen “valors” i que jo simplement ho
defineix-ho com “el que som” a favor dels seus interessos personals. Vergonya
cavallers, vergonya.
PD: Que és això de que per a ser soci tinc que
demostrar que soc culer pagant un carnet sense cap tipus d’avantatge durant 3
anys? Soc més culer que tots vostès; jo com a mínim vull el millor per al Barça
per sobre de qualsevol benefici personal.
.PNG)