Un crit valent, sèrie completa

Repàs de partits, anécdotes i històries del Futbol Club Barcelona, inclou: Lladrés que entreu per Can Barça i altres espais dedicats íntegrament al Barça

Són els teus els meus colors, sèrie completa

Una idea de treball conjunt en un equip amb més de 100 anys d'història. Tots els detalls del Llevant i altres espais com: Existim! Llevant!

Opinió i Actualitat

Globalització, desigualtat i conflicte.

Esports

Seguiment del Basquet, Handbol, Futbol sala... sobretot del territori català

Futbol

Madrid, Athletic, Sevilla, Man United, Chelsea, Arsenal, Bayern... el futbol europeu aquí.

jueves, 30 de octubre de 2014

Irresponsables, senyors.

Ja hi ha sentència sobre l'acció social de responsabilitat contra Laporta i la seva junta i el resultat encen encara més el debat sobre la credibilitat d'aquesta junta.

I ara que, dimiteixen o no i si no ho fan, a que “punyetes” (per no utilitzar un terme més explícit) esperen. La sentencia del jutge de primera instancia de Barcelona sobre l’acció social de responsabilitat contra Joan Laporta i Estruch i la seva junta constata una pràctica dels mandataris del Barça des de finals de l’any 2010 de mentir constantment, constantment!

“No us fallaré” afirmava Sandro Rosell quan inicia el seu periple com a president però pareix que no han fet altra cosa des de llavors, des de que els socis amb el seu vot lis atorgaren l’honor però també (i més important) la responsabilitat de gestionar el millor club del mon per al seu bon desenvolupament econòmic, social i esportiu. No passaren ni tres mesos fins que aquesta junta començà a fer de les seves, comença a reobrir una ferida que pareixia haver-se tancat anys enrere; les lluites internes dintre del Futbol Club Barcelona entre els diferents sectors del barcelonisme. És feia més que evident  i amb el pas dels mesos  augmentà aquesta evidència que l’objectiu principal de la junta era acabar amb l’herència rebuda de la junta anterior i retornar al barça polítiques pròpies del època Nuñez. L’acció social de responsabilitat fou l’eix, l’atac frontal que intentaria tombar la credibilitat de Laporta i els seus i obriria la porta a fer les reformes necessàries que necessitava el club; una espècie de “Shock” (com menciona Naomi Klein) en forma de bomba informativa falsa o com a mínim esbiaixada fent creure una ruïna econòmica del club permetent la introducció de mesures econòmiques com ara la venda de la samarreta passant Unicef al darrera i introduint Qatar Funtation primer i Qatar Airways després, la venda de la façana de l’estadi a Qatar Airways, la publicitat de Beko, Intel... El curiós de tot això és que en certs moments també ha semblat que aquesta rancúnia contra tot allò relacionat amb Laporta i la seva etapa afectés també al aspecte esportiu; Guardiola o Abidal semblen decisions on allò pesava massa, la utilització de Guillermo Amor com a cap de turc de la política de fitxatges dels joves és l’última mostra en l’aspecte esportiu  d’aquesta cultura que s’ha instaurat al Camp Nou; em passat i no ens ha de fer por afirmar-ho de ser el millor equip del mon en gairebé tots els aspectes a que allò que ens ha fet grans, allò que ens ha identificat hagi estat posat en dubte per organismes nacionals i internacionals instigat per la manipulació d’allò que anomenen “valors” i que jo simplement ho defineix-ho com “el que som” a favor dels seus interessos personals. Vergonya cavallers, vergonya.


PD: Que és això de que  per a ser soci tinc que demostrar que soc culer pagant un carnet sense cap tipus d’avantatge durant 3 anys? Soc més culer que tots vostès; jo com a mínim vull el millor per al Barça per sobre de qualsevol benefici personal.

miércoles, 29 de octubre de 2014

Catalunya i Europa

Com tots els anys amb motiu de la Supercopa de Catalunya, es genera un debat sobre l'existència, continuïtat i data d'aquest esdeveniment

Segons el diccionari de la llengua catalana, el prefix “super-“ significa `sobre´, `més enllà´ o `en excés´ o sigui algun espai, acció o atribut “millor” o “per sobre” del significat del lexema de la paraula que acompanya. Llavors la Supercopa de Catalunya és el trofeu de Catalunya per sobre a la copa, que vindria a ser aquell torneig que fins l’any anterior no sabíem ni quan es disputava ni qui ho feia. Diguem que la “Copa” Catalunya la juguen els equip
s professionals  de segona e inferiors  i la “Super” Copa Catalunya ho fan els equips de primera; però clar, la Supercopa la juguen els dos equips de primera “Barça i Espanyol” però i si pujà el Girona, el Sabadell o el Llagostera? Llavors, aquesta Supercopa deuria transformar-se en una Super-Lligueta o una Super-Eliminatoria de Catalunya; això és simplement una mostra d’aquest procés que encara vivim al país en que la FCF  intenta trobar la tecla ideal per a crear i col·locar un torneig que congregui el millor futbol català. És evident que aquest torneig o qualsevol altre que inclogui tots o gairebé dels clubs de futbol català de categories superiors mai o gairebé mai ho veurem fet realitat per qüestions de calendari (lligues, copes i mundials durant gairebé tot l’any) però fem un exercici d’imaginació i avancem quatre o cinc anys.

Som al 27 d’Agost de 2018, Catalunya, Escòcia i Flandes són independents i Baviera i Còrcega tenen previst realitzar referèndums d’autodeterminació aquell mateix any. L’estat espanyol després de molta tossuderia ha decidit acabar amb el boicot als productes catalans i accepta les transaccions comercials amb Catalunya i Europa que segueix en crisi  degut a la negativa a canviar les mesures d’austeritat l’únic del que pot presumir és del seu futbol. La UEFA després de la pressió dels millors clubs europeus, des de el Manchester United fins al Inter de Milà ha decidit crear una lliga Europea, la “Uefa League”, una competició de 18 equips (els 2 primers de les grans lligues europees i el primer de les lligues europees d’un segon nivell i els guanyadors d’uns Playoffs entre els guanyadors de la resta de lligues europees; de tipus lliga. Aquesta competició és complementa amb d’altra resultat de la remodelació de la antiga “Uefa Europa League” on 22 equips (els clubs que han obtingut la posició just inferior a la dels que disputen la “Uefa League”. Aquest ordre d’ordenació dels clubs és el resultat de un barem de la UEFA basat en el nivell i resultat històric dels clubs; els equips que no hi son en aquest grup d’equips que juguen la “Uefa League” i la “Uefa Europa League” juguen les seves respectives lligues, els campions i subcampions de les mateixes juguen un Playoff per ocupar dels últims classificats en les dos grans lligues europees.

Amb aquest calendari, les lligues de països petits: Catalunya, Escòcia, Àustria o Holanda han aconseguit molt més “nom”; en lligues com la Catalana, equips com el Girona, el Sabadell o el Nàstic lluiten anualment per entrar en aquestes lligues i aquests objectius més ambiciosos i el repartiment d’ingressos televisius més equitatiu permet que siguin capaços de fitxar jugadors d’un nivell força alt i sobretot s’han convertit en grans escoles formatives.  Per als catalans és un orgull veure als seus equips de barri podent competir per jugar en Europa i sobretot són molt contents de tenir una lliga normal, en un país normal.