LLadres que entreu per Can Barça (1-1)

La Guerra de les Galàxies

El mon s’ha tornat boig, aquelles mesures aplicades a diferents àmbits de l’economia mundial després de la crisi del 29 pareixen passades a la història, el seu desconeixement per part de l’actual diligencia política mundial te només dues explicacions possibles, la primera d’elles suposa que un dia qualsevol de bon mati, aquest grup de “persones” s’haja begut l’enteniment. Però siguem coherents, aquesta gent, ignorant precisament no es (excepte alguns ministres

d’algun país del sud d’Europa), aleshores només ens queda un carreró. Aquest desemboca en un vil mètode destructiu amb l’únic objectiu de generar el fenomen de l’acumulació per despossessió. Extrapolem-ho, posem-nos uns anys enrere, durant la presidència de Josep Lluis Nuñez (si, el ploramiques) i observem tot el transcorregut, recordem l’Hespèria on Alexanko, junt l’entrenador Luis Aragonés i la resta de jugadors es plantaren davant la junta presidida pel anteriorment citat Nuñez. Aleshores, la mala gestió del club va portar als jugadors a rebel·lar-se, i qui sap si va ser gràcies al motí de l’Hespèria, que s’aconseguiren els èxits posteriors. Avui vivim una situació semblant,  una d’enviats pel Salvador a netejar allò que els homes que pocs anys enrere (i entre els quals, i havien membres de la junta actual) van ser enviats pel Llucifer havien incendiat per totes les instal·lacions d’aquesta institució que es el Futbol Club Barcelona. Lamentablement no caldria esperar gaire per adonar-nos que açò no era una lluita entre àngels i dimonis i que allò que aconseguiren aquells homes de l’Hespèria sabia cobert de cendra en pocs anys.

Es 29 d’Abril de 1988, a la portada de la Vanguardia surt la reunió del president de l’estat espanyol Felipe Gonzalez al possible candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units d’Amèrica el senyor Michel Dukakis (que afirmava voler viatjar prompte a Espanya com a president dels EUA), aquell mateix dia el Partit dels Socialistes de Catalunya ultimaven els preparatius per a una campanya electoral que acabaria amb les eleccions del 29 de Maig on la Convergència i Unió de Jordi Pujol aconseguiria guanyar per tercer cop consecutiu assolint amés la majoria absoluta. El periòdic del Grup Godó informava de la trobada entre Douglas i Lady Di a Londres per assistir a l’estrena del film “Wall Street”. Però si una noticia destacava, era la situada a la part superior esquerra, baix de la informació de contacte del periòdic on titulaven (aleshores únicament en castellà) “Los jugadores del Barça piden formalment a Nuñez que abandone la presidència” acompanyada d’una fotografia del mateix president del club blaugrana on s’assembla més a Jaime Peñafiel que al mític mestre de la guerra de les galàxies.  Unes pagines més tard ampliaven la informació sobre el motí de l’Hespèria amb la nota íntegra que havien comunicat els membres de la primera plantilla de l’equip culer i de la qual en destaquem el punt número set  que reproduïm integro: “Als jugadors ens produeix tristesa veure com aquest històric club, amb valors que sempre han representat la idiosincràsia del poble català, es van deshumanitzant de aquesta forma. El nostre criteri es el de recuperar un club seriós i respectat per tots, que afronti i resolgui els problemes personals, professionals i econòmics que poden plantejar-se. El clima de relació personal i serenitat no existeix. Un club com el nostre no pot permetre’s viure en un clima de constant intranquil·litat”. No es la intenció de ningú aquí, el donar la raó a uns o a d’altres, però aquesta insurrecció del grup humà que formava la part esportiva del club esdevingué una esdeveniment mai ocorregut al futbol europeu i molt menys a un club de l’entitat del Futbol Club Barcelona.

El que ocorregué després del motí de l’Hespèria a nivell esportiu es per tots conegut: la destitució del “Sabio de Hortaleza”( que havia arribat l’any anterior substituint Terry Venables), la gairebé total reconstrucció de l’equip després de la baixa d’Amarilla, Calderé, Clos, Cristóbal, Gerardo, Linde, López López, Manolo, Mortalla, Nayim, Pedraza, Schuster i Victor i les incorporacions de Soler, Bakero, Beriguistain, Valverde, Serna, Unzué, Goikoetxea, Eusebio, Salinas, Aloisio, Manolo Hierro, Amor, Milla, Serer, Roura i Rekarte junt a Johan Cruyff(amb una inversió superior als 2000 milions de pessetes), les quatre lligues consecutives, la primera lliga de campions de l’entitat blaugrana, el naixement de la “Fundació”, la primera aparició pública de Joan Laporta com a cara visible de la plataforma “L’elefant Blau” promotora de la moció de censura al president Nuñez, l’inici de la guerra entre Cruifistes i Nuñistes (que reapareix de tant en tant) i finalment, la seva definitiva dimissió l’any 2000 que conduiria a unes eleccions on el Joan Gaspart  seria nomenat president del club.  Aquets nou període en la història del nostre club que continua avui (possiblement el més important de la història del club) va tenir una data de naixement. Aquell 28 d’Abril del 88, el grup humà que conduïa la part esportiva de l’entitat impulsats per la confrontació amb el president del club, provocaren un canvi en un cicle institucional amb olor a rovell esdevenint així el primer entrebanc en el Nuñisme i el primer episodi d’aquesta Guerra de les Galàxies que avui continua amb diferents actors, nous mitjans, però baix els mateixos fils.