miércoles, 29 de octubre de 2014

Catalunya i Europa

Com tots els anys amb motiu de la Supercopa de Catalunya, es genera un debat sobre l'existència, continuïtat i data d'aquest esdeveniment

Segons el diccionari de la llengua catalana, el prefix “super-“ significa `sobre´, `més enllà´ o `en excés´ o sigui algun espai, acció o atribut “millor” o “per sobre” del significat del lexema de la paraula que acompanya. Llavors la Supercopa de Catalunya és el trofeu de Catalunya per sobre a la copa, que vindria a ser aquell torneig que fins l’any anterior no sabíem ni quan es disputava ni qui ho feia. Diguem que la “Copa” Catalunya la juguen els equip
s professionals  de segona e inferiors  i la “Super” Copa Catalunya ho fan els equips de primera; però clar, la Supercopa la juguen els dos equips de primera “Barça i Espanyol” però i si pujà el Girona, el Sabadell o el Llagostera? Llavors, aquesta Supercopa deuria transformar-se en una Super-Lligueta o una Super-Eliminatoria de Catalunya; això és simplement una mostra d’aquest procés que encara vivim al país en que la FCF  intenta trobar la tecla ideal per a crear i col·locar un torneig que congregui el millor futbol català. És evident que aquest torneig o qualsevol altre que inclogui tots o gairebé dels clubs de futbol català de categories superiors mai o gairebé mai ho veurem fet realitat per qüestions de calendari (lligues, copes i mundials durant gairebé tot l’any) però fem un exercici d’imaginació i avancem quatre o cinc anys.

Som al 27 d’Agost de 2018, Catalunya, Escòcia i Flandes són independents i Baviera i Còrcega tenen previst realitzar referèndums d’autodeterminació aquell mateix any. L’estat espanyol després de molta tossuderia ha decidit acabar amb el boicot als productes catalans i accepta les transaccions comercials amb Catalunya i Europa que segueix en crisi  degut a la negativa a canviar les mesures d’austeritat l’únic del que pot presumir és del seu futbol. La UEFA després de la pressió dels millors clubs europeus, des de el Manchester United fins al Inter de Milà ha decidit crear una lliga Europea, la “Uefa League”, una competició de 18 equips (els 2 primers de les grans lligues europees i el primer de les lligues europees d’un segon nivell i els guanyadors d’uns Playoffs entre els guanyadors de la resta de lligues europees; de tipus lliga. Aquesta competició és complementa amb d’altra resultat de la remodelació de la antiga “Uefa Europa League” on 22 equips (els clubs que han obtingut la posició just inferior a la dels que disputen la “Uefa League”. Aquest ordre d’ordenació dels clubs és el resultat de un barem de la UEFA basat en el nivell i resultat històric dels clubs; els equips que no hi son en aquest grup d’equips que juguen la “Uefa League” i la “Uefa Europa League” juguen les seves respectives lligues, els campions i subcampions de les mateixes juguen un Playoff per ocupar dels últims classificats en les dos grans lligues europees.

Amb aquest calendari, les lligues de països petits: Catalunya, Escòcia, Àustria o Holanda han aconseguit molt més “nom”; en lligues com la Catalana, equips com el Girona, el Sabadell o el Nàstic lluiten anualment per entrar en aquestes lligues i aquests objectius més ambiciosos i el repartiment d’ingressos televisius més equitatiu permet que siguin capaços de fitxar jugadors d’un nivell força alt i sobretot s’han convertit en grans escoles formatives.  Per als catalans és un orgull veure als seus equips de barri podent competir per jugar en Europa i sobretot són molt contents de tenir una lliga normal, en un país normal.

0 comentarios :

Publicar un comentario