La falsedat induïda de la felicitat i l’oci

La falsedat induïda de la felicitat i l’oci.

Ser-hi implica esforç; entenguin que ser-hi no significa únicament respirar, haver sigut parit,  la definició simplista proporcionada cap al comú, no es més que un vell desig de certs pensadors heretat pels falsos il·lustrats de corbates ratllades de blau i blanc amb l’objectiu d’un control “invisible per a molts” però ben present. La realitat es complexa i malgrat que cal simplificar com a primer pas per aconseguir entendre les diferents andròmines que composen el conjunt. Es la complexitat la que ens permet definir el ser-hi i que al mateix temps ens concedeix la definició. Ser-hi es complexitat, qüestionar ho tot des del més petit dels essers fins l’estructura més enrevessada. Però si definir ser-hi implica una definició tan complexa com el seu propi significat, el terme esforç ens confirma l’excepció a la regla amb la seva simplicitat, implica voluntat, es poder i voler, es saber “Per qui, fins quan i per què”.
La imposició d’una manera de fer, de veure el mon es el que ens condueix a la desgràcia, a la amargor profunda i a una rutina inútil a la que estar sotmès com a única opció a la simple existència. La jornada laboral com a “esclavatge” i no com a mesura d’autorealització, de creixement moral, intel·lectual o físic, es la clau del pany que hi tenim al front; es l’eina utilitzada per la burgesia, ja sigui catalana, espanyola, europea o iugoslava que utilitzant “la puta i la ramoneta” o el “Haz ver que..” ens ofega constantment, ens sotmet a les seves voluntats amb l’únic i fals desig d’una futurible possibilitat d’enriquiment a costa dels altres; no es la solució senyors.
L’evidencia ens diu que quan l’esforç ve relacionat amb la felicitat, l’esser humà es capaç de realitzar les millors obres mai vistes; es quan es força la màquina que acaben per aparèixer les pantalles de “System Error” a la nostra pròpia computadora.  La decisió es nostra, està a les nostres mans el ser capaços d’avançar o estancar-nos. Quin es l’objectiu de l’esser humà al mon sinó es el buscar la felicitat, dubte molt que Déu, Jehovà, Al-lāh, Messi, digueu-li com vulgueu, desitges la desgràcia a la humanitat, o potser si? Es possible que Déu, o les creadors del mateix, si que desitgessin això, desitgessin el conflicte i el sotmetiment d’una part de gent, potser Nietzsche no anava mal encaminat al parlar de “Der Wille zur Macht”. Si es així, la resposta torna a ser clara, que els  fotin.