Lladres que entreu per Can Barça (1-3) i "Escolta'ns fort (Tito)"

 Finalment vam necessitar el Bypass

“Negligència” o “Menyspreu absolut” eren alguns dels qualificatius que Oriol Girat i Christian Castellví  utilitzaren del Maig de 2008 fins al Juliol del mateix any per parlar de la junta fragmentada però encara present de Joan Laporta. La visió d’aquets dos socis de la situació administrativa del club els portà a emprendre una nova moció de censura (la segona en la història del nostre club) en la que l’elefant no era l’agressor sinó l’agredit (la primera moció de censura fou d’un grup de Laporta contra Nuñez).  El declivi del projecte esportiu de Rijkaard, Ronaldinho, Deco i companyia, la mala gestió de les seccions esportives, la venda de patrimoni (Can Rigalt i el projecte del Mini) a més de l’existència de despeses sense cap tipus de justificació eren alguns dels 9 punts que contenia aquella proposta. Finalment el 29 de Maig de 2008 amb 9473 firmes, 3591 més de les necessàries, Oriol Giralt presenta de manera oficial la moció de censura que sotmetrà a referèndum la continuïtat de la junta el 5 de Juliol del mateix any. Possiblement aquell dia fou el de major patiment del aleshores president Laporta, cada vot comptabilitzat a favor de la moció era una coltellada a l’estomac; fins a 23870 va arribar a rebre, de ai la imatge que mostrava el president d’esgotament. Van ser 14871 les persones que van salvar el coll a Laporta i que de manera indirecta permeteren l’existència del millor barça de tots els temps. Malgrat l’èxit aconseguit posteriorment, aquesta anomenem-la “salvació” que se li atorga a Laporta tothom sabia que només significava que l’adeu del president del cava, de les festes a Luz de Gas, del “jogo bonito”, però també de Messi i del triplet.

Finalment, el 13 de Juny de 2010 després d’una temporada on s’aconsegueix la lliga amb més punts fins aleshores (99 punts), el Futbol Club Barcelona es prepara per tornar a anar a les vísceres de l’estadi per decidir quin serà el 39º president de la història del club.  Agustí Benedito, Jaume Ferrer, Marc Ingla i Alexandre Rosell son els 4 candidats ha aquest càrrec i durant les setmanes anteriors a les eleccions es passegen per Televisions, Ràdios, periòdics en aquell joc mediàtic de “domini, control” dins la mediatització política. Rosell amb l’eslògan  “Tots som el Barça” i una campanya molt directa i commovedora, marxant de vila en vila explicant la seva candidatura (les coses com son, la campanya de Rosell fou molt ben plantejada); a més la diversificació d’accions de promoció electoral no fixant-ho tot en la seva figura el col·locava amb un gran avantatge amb la resta de candidats i aquest avantatge es va veure reflectit el 13 de Juny. Si Laporta aconseguí el 52% dels vots assolint un record històric, Rosell el superà de bon tros (61,5% dels vots van ser per a la seva candidatura). Començava l’etapa Rosell; el barcelonisme desitjava un president que sàpigues llegir la realitat econòmica no només del club sinó del país i actuar acord a això, al mateix temps que es preocupés de mantindré l’exel.lència esportiva a les diferents seccions esportives, però alhora deuria enfrontar-se a la junta anterior i a les acusacions que el relacionaven amb el grup “Boixos Nois” i els rumors d’una grada jove i de la venda d’entrades a grups violents com els anteriorment citats “Boixos”, però tot això vindria després, després de l’època d’Ibra, Laporta i Cruyff però abans dels conflictes amb Ibra, Laporta i Cruyff.

Escolta'ns fort!

La mort d’en Tito no ha vingut sobtadament, tots aquells que seguim l’actualitat del Barça teníem la impressió i més després de les últimes imatges i informacions que arribaven de l’ex entrenador del Futbol Club Barcelona que les cosses no hi anaven del tot bé. Malgrat tot, son fets que quan ocorren, per molt mentalitzat que hi estigues, la sensació és que et cau damunt com una pedra gegantina i aquella força que havies emmagatzemat dins teu durant els mesos previs s’esvaeix.  La consecució del succés, l’entorn i l’estat d’ànim t’ofeguen, no creus trobar sortida per trobar aquell petit racó on ja sigui sol o acompanyat aconsegueixis sortir-te’n però es la força de l’Empordà la que t’empeny i et fa sortir; ens trasllada anys enrere, al cadet “B” més esperançador de la història del club, amb Messi, Cesc o Piqué; però sobretot ens reobre les portes d’aquell 2008 on Guardiola i Tito iniciaren una història indescriptible en paraules.

Prenguem-lo com a exemple de lluita i continuem fent front a  aquesta malaltia. Sempre et recordarem Tito, força Barça!