miércoles, 5 de noviembre de 2014

Partit Bipolar

Primera part desastrosa, segona part il·lusionant

Torna la Champions, torna el Barça i torna el “run-run”.  Des de l’Amsterdam Arena s’escolta els so del cor dels aficionats del Barça en casa seva quan toquen els centrals i el porter la pilota baix la pressió de l’equip dels Països Baixos o quan Busquets manté la pilota durant un temps superior al adient rodejat de 3 rivals o de quan qualsevol dels tres davanters del Barça encara a Cillessen. Mentres, un asturià i un navarrès s’ho miren amb aparença tranquil·la però tots sabem com son aquells dos i com estan esperant a que Messi empenyi la pilota dintre i el Puyal cridi el seu nom fent aquell efecte tant maco del “més i més i més” i que Piqué enviï una piulada (millor dit un wakatwit) amb les paraules “moc, moc”; miren si passen coses en un mateix partit de futbol sobretot si la banda sonora es l’himne de la Champions o una cançó de Queen.

Amb els jugadors sobre la gespa i després de la meravellós himne de la Lliga de Campions començà la primera meitat i, definitivament, excepte el gran treball d’Alba, i la lluita de Bartra i Messi en el gol, la resta és una desfeta total, atacs llargs del Ajax, el Barça aculat i jugant al contraatac i poques rematades.  Prefereix-ho centrar-me en la segona on lo primer que podem dir és que el Barça ha estat més el Barça; s’ha controlat el joc des de el minut 1,  l’Ajax ha tardat 2 minuts en tocar la pilota, 2 minuts de toc i toc al mig del camp; em vist a un Messi desplaçat a la banda i un Suarez en la seva posició natural i ha estat fantàstic el que s’ha vist, Messi agressiu, pressionant, ràpid, explosiu i sobretot golejador i Suarez amb molta entrega però encara no està adaptat del tot, esperem que no sigui un nou cas Alexis Sánchez (en les primeres temporades). La resta ha estat a un alt nivell, des de Ter Stegen amb una gran efectivitat en les passades i segur sota pals fins a Messi i Neymar aquest últim sent dels jugadors que més perill ha portat fins que ha estat substituït per Pedro.


El partit era una prova per al Barça i per a Luis Enrique, si ens quedem amb la primera meitat és un suspens clar, res de bo; la segona en canvi és allò que anomenarien a l’educació primària “Progresa adecuadamente” seria força interessant saber que els ha dit “Lucho” als jugadors al descans. En definitiva és un pas endavant, s’ha reconduït el rumb però el vaixell encara no pareix capaç d’arribar a Itaca més ve es queda a l’Alguer però va millor la cosa i malgrat que seguim necessitant “més fusta” que diria Grucho Marx, avui ens em reomplert de combustible a lo que us llenço una teoria: “No creieu que el Barça començà la davallada de nivell quan Petromiralles deixà d’anunciar-se a LaTDP de Catalunya Radio?” ....ja en parlarem.

0 comentarios :

Publicar un comentario