Torna la Champions, torna el Barça i torna el “run-run”. Des de l’Amsterdam Arena s’escolta els so del
cor dels aficionats del Barça en casa seva quan toquen els centrals i el porter
la pilota baix la pressió de l’equip dels Països Baixos o quan Busquets manté
la pilota durant un temps superior al adient rodejat de 3 rivals o de quan
qualsevol dels tres davanters del Barça encara a Cillessen. Mentres, un asturià
i un navarrès s’ho miren amb aparença tranquil·la però tots sabem com son
aquells dos i com estan esperant a que Messi empenyi la pilota dintre i el Puyal
cridi el seu nom fent aquell efecte tant maco del “més i més i més” i que Piqué
enviï una piulada (millor dit un wakatwit) amb les paraules “moc, moc”; miren
si passen coses en un mateix partit de futbol sobretot si la banda sonora es
l’himne de la Champions o una cançó de Queen.
Amb els jugadors sobre la gespa i després de la meravellós
himne de la Lliga de Campions començà la primera meitat i, definitivament,
excepte el gran treball d’Alba, i la lluita de Bartra i Messi en el gol, la
resta és una desfeta total, atacs llargs del Ajax, el Barça aculat i jugant al
contraatac i poques rematades. Prefereix-ho centrar-me en la segona on lo
primer que podem dir és que el Barça ha estat més el Barça; s’ha controlat el
joc des de el minut 1, l’Ajax ha tardat
2 minuts en tocar la pilota, 2 minuts de toc i toc al mig del camp; em vist a
un Messi desplaçat a la banda i un Suarez en la seva posició natural i ha estat
fantàstic el que s’ha vist, Messi agressiu, pressionant, ràpid, explosiu i
sobretot golejador i Suarez amb molta entrega però encara no està adaptat del
tot, esperem que no sigui un nou cas Alexis Sánchez (en les primeres
temporades). La resta ha estat a un alt nivell, des de Ter Stegen amb una gran efectivitat
en les passades i segur sota pals fins a Messi i Neymar aquest últim sent dels
jugadors que més perill ha portat fins que ha estat substituït per Pedro.
El partit era una prova per al Barça i per a Luis Enrique,
si ens quedem amb la primera meitat és un suspens clar, res de bo; la segona en
canvi és allò que anomenarien a l’educació primària “Progresa adecuadamente”
seria força interessant saber que els ha dit “Lucho” als jugadors al descans.
En definitiva és un pas endavant, s’ha reconduït el rumb però el vaixell encara
no pareix capaç d’arribar a Itaca més ve es queda a l’Alguer però va millor la
cosa i malgrat que seguim necessitant “més fusta” que diria Grucho Marx, avui
ens em reomplert de combustible a lo que us llenço una teoria: “No creieu que
el Barça començà la davallada de nivell quan Petromiralles deixà d’anunciar-se
a LaTDP de Catalunya Radio?” ....ja en parlarem.
0 comentarios :
Publicar un comentario